Jordi Sanfeliu, membre de la Unió de Consumidors de Catalunya-Terres de Lleida va obrir la jornada després de les paraules de benvinguda del subdirector de SUPERMERCATS PUJOL S.A.,Antoni Garí. Sanfeliu va destacar la paradoxa actual de la societat; “per una banda ha augmentat l’esperança de vida i tenim accés a mes bens de consum, però d’altra cada cop ens sentim pitjor, mes deprimits i no estem disposats a acceptar que la vida comporta riscos”. També va fer referència a la importància d’aliments segurs i a preus raonables. En aquest sentit, va indicar que els productes alimentaris han de ser innocus, sense presència de residus amb pesticides i prions i sense contaminacio microbiologica. Sanfeliu també va destacar la importància del concepte de traçabilitat en la cadena alimentaria des de la producció fins al consum final a conseqüència de la crisi de les vaques boges. Tanmateix va insistir en la necessitat que el consumidor no confongui la nevera amb una farmaciola medicinal. “Els aliments alimenten, però no curen”, va dir. Alhora va insistir que la legislació actual prohibeix l’atribució de propietats medicinals en els aliments, tot recordant que Brussel•les ha obert expedients a l’estat espanyol per vendre com Bío, productes que no provenen de l’agricultura ecològica.

Els transgenics. Exemple d’un desenvolupament tecnològic conflictiu
(Jordi Ballester, responsable de IRTAGen. Servei d’anàlisis genètics)

Jordi Ballester, responsable de IRTAGen (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries. Servei d’anàlisi genètics va centrar la seva ponència en els transgenics com un “Exemple de desenvolupament tecnològic conflictiu”. En primer lloc va definir una planta transgènica com a planta portadora de material genètic forani transferit d’una manera precisa i estable mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Posteriorment va descriure les quatre fases en la producció de plantes transgèniques:
      1- Identificació i aïllament del gen,
      2- La clonacio,
      3- Transformació, i
      4- Comprovació.
Va posar l’exemple del blat de moro transgenic BT 176 que es resistent a l’atac de l’insecte conegut com barrinador. Tot seguit, Ballester va resumir els reptes de l’agricultura durant aquest segle XXI en referència a l’aplicació de la biotecnologia. En aquest sentit, va anar enumerant els diferents factors positius dels transgenics:
      1- Millora de les característiques econòmiques i de la productivitat (plantes resistents a insectes, herbicides, virus...)
      2- Millora de la qualitat dels aliments
      3- Plantes com a potencials descontaminadors
      4- Plantes per a la producció de plàstics biodegradables.
Va aprofitar per explicar també l’espectacular increment dels cultius transgenics arreu del planeta durant els darrers anys. Si al 1996 es van sembrar 1,7 milions d’hectàrees, aquesta xifra augmenta fins als 52,6 milions l’any 2001. EE.UU, Argentina, Canadà i la Xina son els principals productors de transgenics. Va esmentar la ultima directiva 2001/18 del 12-3-2001 que deroga l’anterior i que va entrar en vigor el passat dijous 17 d’octubre com un gran esforç de la Unió Europea per a l’harmonització dels OMG (Organismes Modificats Genèticament). Va explicar que el mes important d’aquesta normativa es la protecció de la salut humana i el medi ambient. D’altra banda, el responsable de IRTAGen va senyalar els factors que poden afectar la percepció social de la biotecnologia; Ideològics, religiosos, filosòfics, interessos econòmics, les aportacions publiques, interessos polítics, la política agrària Europea i la competència cada dia mes ferotge entre la UE i els EE,UU. Va admetre que avui en dia els científics, governs i empreses ofereixen molt poca informació sobre els OMG. En referència a l’acceptació social dels transgenics, va dir que mentre als EE.UU la majoria dels consumidors es creuen les informacions que els hi transmet el govern, a Europa els ecologistes i les associacions de consumidors disposen de molta mes credibilitat que els organismes públics, els científics i la indústria. Va afegir que a Espanya el coneixement sobre els OMG es encara molt baix.
En la seva intervenció, Jordi Ballester també va citar els avantatges i inconvenients dels transgenics. “Si abans els creuaments per a la millora es realitzaven dins d’una mateixa espècie, actualment podem anar a buscar un gen a qualsevol espècie, ja sigui un virus, una bactèria, un animal i portar-lo a una planta i a l’inrevés. Es a dir, la variació genètica es molt manipulable i controlable, y el temps de desenvolupament també es molt curt”, va explicar. Pel que fa als inconvenients va esmentar la minsa acceptació entre els consumidors i la por a les interaccions negatives. Segons Ballester, els principals arguments de rebuig mes utilitzats vers la biotecnologia i els OMG son que es tracta de mètodes no naturals, poc ètics i que es el monopoli d’unes poques multinacionals. “Els escassos beneficis que n’obté el consumidor amb els transgenics es per mi el gran error de les grans multinacionals ja que no han sabut aprofitar el seu marketing”, va advertir. En aquest sentit, va dir que en les primeres varietats transgeniques de soja i blat de moro el consumidor no n’ha sortit beneficiat. “Els únics beneficiats son les pròpies companyies de llavors que les venen mes cares i el pagès que les planta i l’hi permet utilitzar menys herbicides”. Ballester va descriure altres arguments que utilitzen els detractors en la seva lluita contra els OMG i a continuació va situar els factors positius que esgrimeixen els seus defensors:

Arguments en contra
-Estudis “insuficients” sobre els efectes en la salut humana i el medi ambient
-La possibilitat de reduir la biodiversitat. (“Tot i amb això crec que aquest element no es inherent als transgenics”, va senyalar.
-Hi pot haver una transferència de gen a espècies silvestres
-Poden desenvolupar-se noves resistències als insecticides
-La possibilitat d’al.lèrgies i resistències als antibiòtics
-Etiquetatge poc clar

Arguments a favor
-Augment de la productivitat agrícola
-Reducció de l’ús de plaguicides i herbicides
-Recuperació de terrenys degradats i contaminats
-Aliments de mes qualitat

Després d’explicar les noves metodologies per detectar la presencia de transgenics, Jordi Ballester va acabar parlant sobre la preparació del futur escenari de la biotecnologia. Segons ell, el gran nombre de projectes genoma “ens donarà molts mes coneixements i aplicacions, es produiran productes molt mes efectius per al consumidor i també hi haurà molta mes experimentació en aspectes conflictius i estic convençut que creixerà la transparència per restaurar la confiança del consumidor i una major informació per tal de millorar l’acceptació dels transgènics”

Els perills dels transgenics
(Juan Felipe Carrasco. Responsable de la Campanya d’Enginyeria Genètica de Greenpeace-España)

Juan Felipe Carrasco, responsable de la Campanya d’Enginyeria Genètica de Grenpeace-España va iniciar la seva intervenció mostrant la seva “desconfiança” vers la biotecnologia. Es així com va exposar el que per ell suposen els “escàndols” dels OMG. “No es cert aquest discurs de bata blanca que parla de precisió de l’enzim tallant el gen pel lloc adequat, vessant-lo en el lloc encertat i el nombre de copies adequades. Això no és cert”, va dir. Carrasco va profunditzar sobre el nou concepte d’epigenetica “ja que el que passa en un ser viu no depèn tant sols del gen i de com aquest es tradueix en una proteïna i aquesta en una característica de ser viu, sinó que depèn de moltes mes coses. Per començar, cal dir que son molts gens els que condicionen un determinat caràcter”. En opinió de Carrasco es absolutament indissoluble la tecnociencia, de com s’aplica i en mans de qui esta. “Podríem traçar un organigrama de qui pren les decisions en matèria de transgenics a l’estat espanyol i quina influencia tenen en aquestes decisions determinats agents privats”, va sentenciar. El responsable d’Enginyeria Genètica de Greenpeace va explicar els casos de contaminació que han patit agricultors i productors de blat de moro ecològic de Navarra als qui se’ls hi ha descobert en les seves collites presencia de trets de panís BT 176 (transgenic) i sota la varietat comercial Compa. També es va estendre sobre casos de contaminació de soja a Espanya “després de descobrir-hi un gen que possiblement es el RR de l’empresa Monsanto”. Segons Felipe Carrasco “Hi ha quelcom més enllà de la genètica; es un problema d’informació, democràcia, justícia i drets humans. Per exemple jo no he aconseguit des de fa mesos obtenir dades de l’administració per saber on estan a Espanya els cultius transgenics, comercials i d’investigació”. En referència al principi d’equivalència substancial va assegurar que es tracta d’un concepte molt poc científic. “Aquest concepte no es vàlid perquè intenta demostrar que dues coses son iguals buscant caràcters, però el que no em diuen que és el que pot passar amb aquells caràcters que no busco, es a dir entre aquesta soja transgenica i la que no ho és. Cal ser molt curosos, doncs sabem que alterar l’estructura mes íntima dels sers vius tard o aviat produirà un efecte i ja esta passant”. Per aquest motiu, Carrasco va assegurar que “és molt important sortir-se de l’estret àmbit dels micras, cromosomes i gens per tal d’anar a un àmbit molt mes gran que es el de la cel.lula on ocorren moltes coses i sobretot a l’àmbit planetari”. Tanmateix, va afegir que el blat de moro transgenic BT 176 te molts trossos de seqüència genètica que no se sap d’on venen.
En referència a la legislació europea i a l’etiquetat va comentar que si be és veritat que és obligatori informar sobre la presència de transgenics per damunt de l’1% en un ingredient “també s’hauria d’etiquetar allà on hi ha quelcom que prové del transgenic. No obstant això, Carrasco va voler deixar molt clar que l’oposició que manté Greenpeace en contra de l’alliberament voluntari d’organismes modificats genèticament al medi ambient “no significa que aquesta organització estigui en contra de l’utilitzacio de la biotecnologia amb finalitats mediques”. També va explicar que hi ha informes que parlen de la “impossibilitat de la coexistència de l’agricultura transgenica i no transgenica a la UE sense agravi econòmic greu pels productes no transgenics”. Finalment, Carrasco va descriure els detalls de les llistes roges i verdes que ha publicat Greenpeace sobre productes transgenics.